Possiblement dol més

Possiblement dol mésLa llàgrima que la mort,El gestque la punyalada.PossiblementLa teua carnPuga contentar-meDel dolor passat,De l’experiencia,Suportant de l’homeL’estupidesa,I a la força, callar,Sota la pressió de l’assotManat per l’incultRic de pobresa.Possiblement dol mesLa vida que la mort.

XXVII

Hem de rompre el silenci,El baül que guarda el secret,Hem d’ esclatar com crepusclePer sentir- nos la veu,Hem de dir- li prou al savi. Perquè ja no és pecat, no,Posar- li veu al pensamentCal trencar l’ espill,Portar-li al crani la polsAirejar la ment al sol.Cal fer ús del que somSentiment, os i carnNo que no, …

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Ver Política de cookies
Privacidad