Alba que no clareja,
Que no ve, que no aplega,
Que mai serem lliures. Mai
Cantarem al vent com l' ocell;
Serem foc de sempre,
Amb la mateixa creu
Amb el mateix pecat.
Sols la nit el dia i el vent
Poden ser lliures. L' home, mai,
Sempre esclau de l' ambició
Del corrupte poder.
Ni hi ha cor ni hi ha cap
Fins que rode el món
Viurem lligats al silenci
Al perdó de qui et menja el cervell;
Lligats a la veu d' espectre,
Al sol sempre pitjant espases.
Que lluny queda el crepuscle
Tantes voltes somniat.
Més fosc cada pas, molt més;
Arrossegant portem la ràbia
Més enfosats cada vegada.
Més pobre la ment
Ni claredat la llum ni horitzon;
Fins al coll portem de fang
Fins al cap portem de...
Hi ha nit per dia.
Llàstima, que llàstima,
Sent el més gran
Som el més baix,
Qualsevol despulla
Matèria som,
Crit de la ment
Cridant la llum.
Aliment de pou el crani,
Sensació de viure
Sentim quan el badall
Colpeja prop de tu;
Es quan veus el que som
Quan ja no som res
Ni tronc ni fulla ni flor.

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Ver Política de cookies
Privacidad