I

Hui vens ple de tu,
Buit de mal de pecat
Lliure de tot,
Menys del foc
Que abrasa l'ànima.
 
Amb el mur entropessa
L'aigua encesa.
Colpeja l'infinit.
 
Hui vens de la teua sort,
Vençut de glòria i pena,
Arrancant el que som
Ombra tan sols del moment;
Esperit, fracàs i plor.
 
Nit d'espases llarguíssimes
Fent- li por al soroll
Sota el llampec de la lluna.